jo sempre tinc raó (alimenta amb mi els meus pensaments més tòxics)
soc boníssima validant les meves delusions, com per exemple, creure genuïnament que s-e-m-p-r-e tinc raó
poc a poc em vaig adonant que no estic explotant prou tenir un podcast per alimentar les parts més tòxiques de mi mateixa, com per exemple aquesta: creure genuïnament que s-e-m-p-r-e tinc raó (potser simplement és l’habilitat de saber girar la truita per fer-me venir bé les coses a mi mateixa, però en el cas que sigui això no em sembla poc la veritat)
crec que aquesta part de la meva personalitat ve en part per culpa de la meva mare (i <3 culpar als altres de tot) que quan estava farta de mi quan era petita sempre deia toooooot és culpa mevaaaaa!! cosa que es va traduïr al meu cervell com: la mar sempre té raó (merci mama)
la meva mare és la millor però a vegades penso en algunes de les seves tècniques parentals qüestionables i realment fan bastanta gràcia, a part de cablejar-me sense voler el cervell per creure que efectivament sempre tinc raó també em va gos-de-pavlovejar per ser acab anti-p0lis abans de tenir consciència política propia perquè cada cop que em portava malament (bastant sovint, en la seva defensa) cridava: aiiiii que ve un policia!!!!! evidentment això em va fer entendre ràpidament que els cossos de seguretat fan molta por i que tenen com a finalitat aniquilar-me (un petó des d’aquí a la isa, involuntàriament una de les persones més gracioses que conec!!!)
us imagineu que algun dia començo pel tema del que vull parlar en comptes de dir quaranta xorrades abans i que no perdo el 90% de la gent pel camí abans d'anar al gra????????????
un dia algú (sembla que si no dic el nom m’ho inventi pero bueno em seguiré fent la misteriosa) em va dir allò que era com un episodi dels simpsons perquè predia les coses (dios que flipada soc, no se’m poden dir coses bones perquè les repetiré fins que t’arrepenteixis d’haver-ho fet per començar) total que per allargar aquest piropo encara més lo que faré avui és doble moment simpsons perquè serà un mix de demostrar en quins moments he tingut raó repassant episodis antics i dient veuuuuuuuuus, i això a la vegada també era un tipus d’episodi dels simpsons que eren com unes compillations d’altres episodis (sabeu? o ereu una familia normal que no mirava compulsivament els simpsons?)
avui estic com parlant molt de la meva vida trobo no???? esque ara anava a compartir una altra cosa de la meva vida familiar per posar context del que anava a dir i m’ha fet por a mi mateixa aquest oversharing….. em fa molta por que descobriu que soc una persona real i no una ficció……….. jo crec que és perque estic en el mindset del get ready with me que crea un fals sentiment d’intimitat amb vosaltres i que em fa vomitar totes les meves intimitats, el confesionari modern que podria dir foucault si tingués tiktok (soc literalment una eminencia intel·lectual get on my fucking level)
buenu la cosa és que l’altre dia vaig sopar amb els meus pares (que porten divorciats des que jo tenia com 6 anys) i crec que no havia compartit un àpat amb tots dos a la vegada des del meu aniversari dels 18 o algo aixi… una experiència raríssima que només entendran els que tenen pares que estan mega divorciats en plan mal i em va fer molta gràcia l’altre dia aquest tiktok d’un noi que deia que si tornàvem a entrar en una crisi econòmica si això volia dir que els nostres pares s’havien de tornar a divorciar o ja quedava convalidat aquest cop, perquè per algun motiu realment sembla que els nostres pares es van divorciar tots a la vegada durant la crisi econòmica xddd (literalment me la suda si els teus pares estan junts)
Tiktok failed to load.Enable 3rd party cookies or use another browser
i això ens porta al primer punt del sempre tinc raó:
1. RECESSION INDICATORS
aquí deia entre altres coses que que la bossa d’aneto s’hagués convertit en un accessori fashion gràcies a una noia de substack era un recession indicator
doncs mireu aquesta campanya de la hailey biber per fila
aquesta setmana he decidit ser com aquelles persones insuportables que quan els hi parles d’una cançó o un artista et diuen que ells el van descobrir quan tenia només 2 escoltes mensuals com si no ens la sudés olímpicament que tu escoltessis la billie eilish quan només tenia un tema a soundcloud….. pero sí bàsicament aquest és el flow que em porto si m’ho permeteu…. JO ABANS EH, JO HO VAIG DIR ABANS QUE NINGÚ, JO MÉS, MIREU-ME!!!!!!!! joder els aliments bàsics com a alta moda!!!
continuem continuem que necessito la vostra validació constantment, que el ritmo no pare!! un altre exemple de recession que s’esta complint que també en vaig parlar crec són les flashmobs (deliri col·lectiu conseqüent de viure una crisi econòmica) que efectivament han tornat com podem veure:
a més és perfecte que sigui amb anxiety de la doechii perquè és una cançó que no només és super recession indicator perquè sona com el nou dance monkey dance (una cançó super de crisi) sinó que per altra banda em dona la raó amb l’episodi de recalentar malament natxos, és a dir, fer un ús absurd d’un sample i fer bàsicament somebody that i used to know pero ara és la veu de la doechii dient its my anxiiEEeettttYYyy…. pues vªle
si dance monkey dance ha reviscut amb la doechii no ens queda altra que reviure a ed sheeran, no?????
és el cercle de la vida (lo del compost i els cucs i que tot torna a renèixer) bàsicament si féssim aquest diagrama més complicat d’alguna manera hi podríem incloure el revival d’ed sheeran com a recession indicator, m’enteneu???
parlant de revivals:
2. JUSTIN BIEBER CRASHING OUT
una altra cosa que puc dir veuUUUUs és el comeback del justin…….. i si diem comeback de justin bieber no té perquè voler dir que sigui música també pot ser una de les seves variants pel qual tan l’estimem… els seus breakdowns… estic tan enganxada al seu instagram sento que l’entenc… (i CAN change him, but i dont want to!!!!!!!)
3. LA ICONOCLASTIA ESTÀ DE MODA
podria fer un resum de perquè tinc raó o confiar que ja heu escoltat l’episodi i m’ho puc estalviar i ja ho enteneu tot sense haver d’explicar res
creieu que hi ha algú a instagram que escolta radio noia o que si fas 132786 episodis de podcast per estadística algo has d’encertar xddd???? sense voler sóc una mica un brockhampton del podcast…..
és ben fort no fa tant de brockhampton i semblen ara mateix com si parlés d’algo ancestral… pels que no recordin eren aquell grup (i mean boy band) que va sortir de la nada i la base de la seva estratègia d’èxit era saturar el mercat treient un nou àlbum com cada tres mesos (que literalment es deien saturation I, II, III)
en fi am i reheating brockhamptons natxos somehowww a través de saturar amb episodis setmanals de podcast esperant que entre tanta sobre-producció algo encertat faré????????? #foodforthought
noies what the hell m’estic avorrint….. ho sento no vull escriure més… a vegades la vida és aixo…… t’esforces i no acaba de sortir i fas algo avorrit entre tanta saturació…. potser podem aprendre algo plegats d’aquesta experiència (com per exemple que ningú vol saber que sempre tinc raó)
us dono algo juicy que volia escriure abans de rallar-me a últim moment així que ho deixo en format de llista mal feta
més coses que volia dir però em fa pal ara:
m’estic llegint finalment el fanfic de la tavi givenson
no mha agradat white lotus però m’ha encantat la take de les meves favoritas celebritymemoirbookclub (per cert heu d’escoltar l’episodi del avan jogia, encara que no sapigueu qui és, boníssim) al tiktok que us dic ella parla de la eastereggification of media!!!!!!! totalment…. a vegades intentem buscar-li tants significats ocults a les coses i potser simplement hem d’acceptar que és així i ja està i potser no és que no t’hagi agradat perquè no has deixifrat totes les capes ocultes, sinó perque és una merda i ja!!!!! alliberador…..
última cosa exclusiva per les lectores més àvides (ets ben boja que fas aquí encara????) avui vaig a un evento del bar pollo….. la vida és ben bé una il#lustració d’un còmic del martímelcion o un poema, concretament aquell que diu tipo si posesin totes les persones amb qui t’has enrollat en un lloc què pasaria o què farien però és la vida real i està passant al hoxton en un evento que fan per celebrar una col·laboració amb el bar pollo i tu ho has de presenciar
la veritat és que crec que ni això que acabo de citar era un poema (de què em sona però?) ni m’he enrollat amb tanta gent relacionada amb aquest bar simplement la línia entre la meva vida real i la ficció esterotipada de les vides de la gent de barcelona cada cop és més difusa
Buf brockhampton i flash mobs, radio noia fife edition i love it